©Lluís Salom. Bosc d’alsines de Can Nogueró a Maià de Montcal. La Garrotxa. Mitjans dels 90
Al pagès li molestava la branca al pasar el tractor i la va tallar. Podia desviar el camí una mica, però la va tallar i l’alsina va començar a morir fins que anys després en feren llenya. Ompliren el cobert de les vaques amb aquell exemplar centenari meravellós. Ho van fer davant els meus ulls i no vaig fer res per evitar-ho. Només ràbia que ara destilo aquí.
Poc podia fer doncs l’arbre no era meu, però: de qui són els arbres… si és que hi ha arbres d’algú ? Doncs sí, hi ha arbres d’algú: de l’amo del terreny que era també el Senyor dels arbres. Als seus ulls tot tenia un preu, tot es podia convertir en monedes, però quin és el preu de la bellesa?
L’amo passejava per la finca i al seu cap anava sumant el valor de les cases, les terres i tot el que hi viu a sobre, arbres inclosos i, si m’apures, masovers també. A la fi, les seves possessions eren un excel on la suma era l’única operació admisible.
I de vegades, per sorpresa, apareixia la resta al excel. Operació traïdora que només busca embrutar el paisatge de sumes perfectes al que l’amo està acostumat, però amb la que encara s’hi pot lluitar a base de sumar més. I com es suma més?: tallant l’alsina i fent-ne llenya i, a més, estalviar-se de desviar el camí.
L’alsina s’incorpora al full de càlcul i les seves 100 tones de llenya es converteixen en 12.000€ a la casella de les sumes i el tractor ja pot passar còmodament. El preu de la bellesa.